“Si la lluita és només de les dones, no ens en sortirem”

Entrevista de El País a Anna Gener

Presidenta y CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona

En ple 2018, la presència de dones en alts càrrecs és molt escassa. Molt. Entre els directius de les empreses de l’Ibex-35 són només el 12,1%. I quan arriben a aquestes posicions, segons la Comissió Europea, guanyen un 16% menys que els homes. Les institucions econòmiques catalanes també tenen rostre masculí. De moment. Un grup de directives, des de l’associació 50a50, s’ha proposat capgirar-ho. Anna Gener (Barcelona, 1974), presidenta i consellera delegada de la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman a Barcelona, n’és la vicepresidenta.

Pregunta. Quin propòsit tenen?

Resposta. L’associació neix de la constatació que les institucions econòmiques i empresarials catalanes, i en general el sector privat, estan dirigides, majoritàriament, d’una manera aclaparadora per homes. Volem equilibrar aquesta situació i aconseguir un model de lideratge compartit. Ara, amb els percentatges de dones tan baixos, sembla que encara siguem als anys seixanta.

P. I a la pràctica, aquest equilibri com s’aconsegueix?

R. Les fundadores ens vam conèixer a l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç. A partir d’aquí vam bastir una associació de dones que formem part de l’àmbit empresarial i econòmic, que compartim la inquietud de la falta de dones en els àmbits de decisió. Des de l’associació tenim més llibertat per dir, per exemple, que la mateixa Cambra de Comerç és un dels casos més flagrants: de les 68 cadires del ple, només cinc estan ocupades per dones. Així que des de l’associació estem intentant presentar candidatures per al màxim de sectors possibles. Anem per lliure: ni formem part de la candidatura continuista que pugui haver-hi ni de la que ja ha anunciat Ramon Macià. L’objectiu és aconseguir més equilibri. Del món econòmic barceloní n’espero modernitat. Si en tantes qüestions hem estat capdavanters en el decurs de la Història, com podem estar tan endarrerits en una de tan bàsica? Tenir una dona alcaldessa hi ajuda. Volem referents de dones amb poder perquè les noves generacions constaten que els àmbits de decisió també són per a nosaltres. Ada Colau, i en general totes les institucions, ens van fer costat i ens va encoratjar. Som molt conscients que això és una guerra a llarg termini i no hem de defallir.

P. La mobilització del 8 de març va ser un èxit, però té la sensació que no ha anat més enllà?

R. Va significar un canvi. Molta gent va prendre consciència que, malgrat que sobre el paper hi ha igualtat, en molts àmbits no l’hem assolit. Les mobilitzacions són benvingudes, però cal aquesta actitud els 365 dies de l’any. No tinc ni una paraula negativa contra qui es va mobilitzar, però tothom ha de trobar les seves fórmules. I un error del feminisme de vegades és jutjar a qui ho fa de manera diferent. La lluita no ha acabat, i hem de seguir, perquè el que no és discutible és que no estem equiparades en drets als homes.

P. I què n’espereu, dels homes?

R. Si ho enfoquem com una lluita només de les dones, no ens en sortirem. Es tracta de millorar la societat, i cal que els homes no només ens facin costat, sinó que hi siguin. Estem parlant de diversitat. Està demostrat que els equips directius amb diversitat de gènere, d’estrat cultural i econòmic o d’ideologia política estan més ben preparats davant del canvi. Però encara hi ha resistències per part de qui té el poder.

P. Estem parlant, per tant, també de renovació al capdavant de les institucions…

R. Sí, perquè no hi ha relleu generacional i ja som en ple canvi tecnològic.

P. El primer pas passa per les eleccions a la Cambra de Comerç. I després?

R. Qui rep diners públics està més obligat a aquest equilibri. I això inclou la Cambra de Comerç, la Fira, el Port, Turisme de Barcelona… Però insisteixo: no es tracta d’una qüestió d’imatge o de responsabilitat corporativa. Es tracta de tenir un entorn modern i competitiu.

P. Precisament, vostè es mou en el sector immobiliari, que és un dels que més pateixen la falta de dones als llocs de decisió…

R. Sí, és un sector predominantment d’homes. Però no és l’únic. En àmbits com l’art, el teatre, o fins i tot l’acadèmic o el de la investigació, que haurien de ser més meritocràtics, hi manen majoritàriament homes.

P. Cal canviar, per exemple, els horaris de feina?

R. Cal forçar nous models. El sector privat ha de generar entorns més amables perquè les dones puguin emprendre una carrera jeràrquica. També hauríem d’avançar cap a un horari més europeu, o al treball per objectius, fins i tot per competitivitat.

P. Les administracions haurien de ser més implacables amb les mesures d’igualtat?

R. Soc partidària que temporalment hi hagi una sèrie de mesures que facilitin l’arribada de les dones als àmbits de decisió. Jo no em crec el discurs de molts empresaris de “no trobem dones”.

P. Com ha quedat la marca Barcelona després de la crisi política de l’any passat?

R. Va ser un desllorigador perquè tots ens adonéssim que tenim un actiu molt important, però que pot devaluar-se, la qual cosa tindria repercussions en l’economia i en el benestar de la nostra societat. Però a Barcelona, i no parlo d’aquest Ajuntament en concret sinó des de fa anys, li ha faltat lideratge, un discurs propi i un model de ciutat. De fons, falta lideratge, i no només polític. Hem anat vivint de rèdits passats i amb els ulls excessivament pendents de Madrid, comparant-nos sempre amb Madrid. I això ha estat un error gravíssim, perquè podem ser dues ciutats complementàries. D’una banda, hauríem de definir en quins aspectes som forts, i, de l’altra, la nostra referència no ha de ser Madrid, sinó el món, una lliga de ciutats que ja avui estan molt interconnectades.

P. El lideratge el pot exercir l’alcaldessa Colau?

R. No sé si és l’alcaldessa Colau qui l’ha d’exercir, però qui governi ha de tenir un model de ciutat clar i governar amb la complicitat del sector privat. Cal buscar la interlocució que ens va portar als èxits dels Jocs Olímpics o el 22@

P. El Davos digital podria ser un nou projecte il·lusionador per a la ciutat?

R. Em fa enrere el nom de Davos, perquè es vincula amb les elits i l’allunya de l’impacte que pot tenir sobre la societat. Barcelona té un ecosistema digital molt potent i el lideratge es veu clarament en l’àmbit de les smart cities. La tecnologia ens pot fer brillar perquè tenim l’ecosistema i el caràcter emprenedor. Per això és molt important que retinguem com sigui el Mobile World Congress.

P. Barcelona pot donar per superats els efectes de la crisi sociopolítica i econòmica dels últims mesos?

R. La ciutat ha demostrat que, malgrat patir una situació de tensió molt alta i que se n’han projectat imatges preocupants, ens en podem sortir. Des de les empreses hem fet un sobreesforç per generar confiança, perquè les inversions no marxin, perquè se segueixin celebrant congressos…

P. Però més de 3.200 empreses han mogut la seu social o fiscal.

R. El que puc dir és que totes les consultores immobiliàries ens hem creuat informació i, fins ara, ningú no ens ha dit que buidava l’oficina de Barcelona per traslladar tota l’activitat a Madrid. Ni els meus competidors ni jo hem vist deslocalitzacions de cap empresa. Pel que fa a la inversió, hi ha perfils que han seguit invertint i d’altres que han volgut esperar que hi hagués tranquil·litat.

P. Barcelona segueix patint el problema de l’accés a l’habitatge i, en concret, de la pujada del preu dels lloguers. Com es pot resoldre?

R. És una qüestió que s’ha de resoldre per mitjà de diversos factors. Hi ha ciutadans que, per les seves circumstàncies, mai no podran tenir accés a un habitatge. En aquests casos, cal que el sector públic els protegeixi. Pel que fa al mercat lliure, avui estan creixent molt els preus del lloguer. La causa és que la demanda ha pujat: la gent ja no vol hipotecar-se, i els bancs també són més restrictius a l’hora de donar hipoteques. Aquesta gent marxa al mercat de lloguer. Però l’oferta d’habitatges no ha crescut, hi ha la mateixa de sempre. Si la demanda creix d’aquesta manera i l’oferta no ho fa, els preus augmenten. El mercat ha detectat aquesta demanda i ja s’han posat en marxa promocions per al lloguer. I la solució vindrà per aquí: incrementant el parc de lloguer i professionalitzant la gestió del parc immobiliari. Hi ha d’haver empreses patrimonialistes que professionalitzin aquest parc, perquè fins ara hi predominaven estalviadors que decidien llogar però que, quan hi havia un problema, retiraven el pis del mercat.

2018-04-11T04:45:44+00:00
%d bloggers like this: