La tecnologia per transformar la societat, pol d’atracció per a les dones

 

La cinquena i penúltima taula rodona del cicle “Liderant sectors econòmics amb talent femení”, que organitzen Barcelona Activa i l’Associació 50a50, va tenir com a focus l’economia digital i com a ponents Helena Torras, cofundadora i CEO de B-wom, i Lourdes Muñoz, presidenta d’Iniciativa Barcelona Open Data. També hi van participar la presidenta i la vicepresidenta de 50a50, Anna Mercadé i Mar Gaya, respectivament.

En la seva introducció, Mercadé va destacar que en els últims anys ha pujat molt el nombre de dones que estan per sota dels que manen. “Són elles les que fan anar les empreses, però no manen”, va afegir la presidenta de l’associació i directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

“La Llei d’Igualtat de 2015 diu que totes les institucions públiques i totes les empreses que tenen diners públics han de ser paritàries, però no es compleix”, va recordar.

Centrant-se en els sectors STEM i TIC, Mar Gaya va apuntar que falten noies amb vocació tecnològica, estudiant aquestes carreres. En la seva opinió, el problema és que la tecnologia s’està explicant de forma poc atractiva per a les dones, ja que aquests sectors tenen dos estereotips: el de gènere i el de “frikisme”.

Tot i així, la tecnologia en els seus inicis era un sector de dones, quan es deia “computing”. En el moment en què la professió es va prestigiar, els homes van ocupar-la i van fer fora a les dones, segons va dir Gaya.

Per altra banda, el sector té grans referents dones, encara que invisibilitzades. Per exemple, Mileva Maric, gran matemàtica i companya d’Albert Einstein, que segons sembla va fer tots els càlculs de la teoria de la relativitat. El mateix passa amb la inventora de la wifi i altres grans figures, i en canvi els referents masculins en aquest sector sí que són molt coneguts: Steve Jobs, Elon Musk, etc. De fet, segons un estudi de la Universitat de València, els referents femenins als llibres de la ESO suposen només el 7%.

Un altre factor que potser fa que les noies no triïn aquest sector és l’autopercepció que tenen de les seves aptituds per a les matemàtiques: és menor que en els nois, quan objectivament mirant les notes d’avaluació les aptituds d’ambdós gèneres cap a les matèries de ciències són iguals.

En aquest sentit, la vicepresidenta de 50a50 i fundadora de l’empresa Igualando va recalcar la necessitat d’explicar les professions STEM i TIC de forma atractiva: “A les dones els interessa la tecnologia quan els expliques la seva capacitat per transformar la societat, quan té una finalitat”.

Helena Torras va estar-hi d’acord i va demanar fer un canvi en educació per tal d’erradicar els estereotips de gènere, perquè “la intel·ligència artificial l’estan programant homes, per la qual cosa si no hi ha un canvi les decisions que prendran les màquines tindran una desviació de gènere”. L’empresària de B-wom també va apuntar la necessitat de què hi hagi més dones en el sector inversor, per tal de què confiïn i inverteixin en projectes i start-ups de dones. “Les dones també hem de ser més agressives quan busquem finançament, com els homes, que solen vendre fum”, va afegir.

Lourdes Muñoz, per la seva banda, va recordar que el percentatge de llicenciades en informàtica i telecomunicacions ha baixat en els darrers anys. Com a bon exemple, va mencionar les polítiques de selecció de personal de moltes multinacionals, en què a la fase final hi ha d’haver com a mínim una dona d’entre tres candidats, el que ha fet que les sucursals a Espanya de les grans multinacionals tecnològiques tinguin a dones en llocs de direcció.

En opinió de les ponents, les quotes també són necessàries per ajudar a canviar aquesta situació, un canvi que s’ha de provocar de dalt cap a baix.

Les noves tecnologies també faciliten la fusió de les vides professional, familiar i social, i per tant són una ajuda per a la integració de la dona al món laboral i a llocs de presa de decisió sense haver de renunciar a tenir temps per a la família o els amics, tot i que el risc és la triple jornada que moltes professionals fan. En aquest sentit, Muñoz va insistir en utilitzar les xarxes socials per a l’apoderament de les dones i per a la promoció professional. Per exemple, aquesta empresària lidera la xarxa Sheleader, una acceleradora online de talent femení, destinada a compartir coneixement.

El cicle “Liderant sectors econòmics amb talent femení” l’organitzen conjuntament Barcelona Activa i l’Associació 50a50 amb l’objectiu d’avançar cap a la participació plena i efectiva de les dones a tots els nivells, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats, especialment en el món laboral, i el lideratge compartit d’empreses, institucions i entitats. La propera sessió serà la de cloenda, se celebrarà el 12 de desembre i inclourà la presentació del llibre Dones en alts càrrecs. Una investigació teòrica i empírica, a càrrec de l’autora, Maria Àngels Viladot i Presas.

 

 

2018-12-11T08:58:50+00:00
%d bloggers like this: