L’Associació 50a50 presenta el manifest del Fòrum Hipàtia, on es reclama l’aplicació de la reforma horària, corresponsabilitat i mesures de sanció pel no compliment de la Llei d’Igualtat.

La dona segueix estant lluny d’obtenir les mateixes retribucions que els homes, tant que calen 57 anys per eliminar la bretxa salarial, tal i com es va explicar dimarts en el II Fòrum Hipàtia. Organitzat per 50a50 i 19 associacions de dones empresàries més, l’acte va reunir més de 200 persones en un espai de reflexió sobre la igualtat d’oportunitats entre dones i homes amb motiu del Dia Internacional de les Dones.

L’economia feminista va ser un dels grans temes de debat de la jornada. En aquest context, Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació Professional d’UGT Catalunya, va denunciar que les dones entren al mercat laboral amb una bretxa salarial del 27%, perquè s’incorporen en llocs de treball feminitzats que, justament, solen ser els menys retribuïts. Una bretxa laboral que, segons Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, necessita 57 anys per ser eliminada.

Les dones espanyoles, les més estressades per la sobrecàrrega de tasques

Les dones són el grup amb més taxa d’inactivitat perquè són les que duen a terme treballs de cura, segons va argumentar Alba Garcia, secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO Catalunya. I és aquesta sobrecàrrega de tasques, en la qual es barregen càrregues laborals i de cura, que provoca que les dones espanyoles siguin les més estressades d’Europa, d’acord amb l’estudi de Nielsen 2011 que va recordar Sara Berbel, gerent de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta realitat a vegades ve acompanyada per mesures socials que no responen a les necessitats de les dones. Com va apuntar Poveda, la despesa de suport a les famílies representa només l’1,2% del PIB, fet que contribueix a problemàtiques com la bretxa salarial o la segregació horitzontal.

Amb tot, segons es va denunciar al II Fòrum Hipàtia, és necessari que la vida ocupi el centre de tots els aspectes. En aquest sentit, Sara Moreno, vicerectora d’Alumnat i Ocupabilitat de la UAB i professora de Sociologia, va posar de manifest la necessitat “de pensar en trajectòries laborals que s’adaptin als cicles de vida”. En l’acte es va defensar l’economia feminista, descrita per Fina Rubio, presidenta de DDiPAS i Fundació Surt, com l’economia de la igualtat, posant el focus en els treballs de cura i la reproducció de la vida, perquè es constata que l’economia no està al marge de les relacions de gènere.

Les aliances i la cooperació, va reclamar la consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Àngels Chacón, són necessàries per assolir la igualtat de gènere. Chacón, a més, va reflexionar que resulta imprescindible “ser feminista quan podem prendre decisions” per aplicar un canvi real en la societat. Tan sols d’aquesta manera es podrà aconseguir una societat justa, paritària, democràtica i que respongui a les necessitats de tots els seus membres, va afegir.

Manifest que reclama mesures com l’aplicació de la reforma horària

El II Fòrum Hipàtia va ser no només un espai de reflexió, també de demanda. Anna Mercadé, presidenta de 50a50, va demanar mesures de bonificació i sanció per a les organitzacions i empreses segons compleixin la Llei d’Igualtat o no, i va reclamar l’aplicació de la reforma horària que tant beneficiaria la corresponsabilitat. De fet, Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, va coincidir amb Mercadé i  va argumentar que la reforma horària és prioritària, així com els plans d’igualtat en quantitat i qualitat.

En el manifest, elaborat a iniciativa de 50a50 i subscrit per les 19 associacions feministes restants organitzadores del Fòrum Hipàtia, Mercadé va fer referència a la revolta de les dones contra les injustícies patriarcals i masclistes i va demanar la col·laboració de tothom per tal d’aconseguir que les dones estiguin representades en un 50% en les posicions de presa de decisió per transformar la societat i millorar el món.  Va declarar també que segueix existint violència contra les dones, tant física, com psíquica i econòmica. En aquest sentit, va deixar palès que la bretxa salarial, el sostre de vidre, la segregació horitzontal, la manca d’escoles bressol gratuïtes o els horaris són causa de la pobresa femenina i infantil.

La presidenta de 50a50 va reclamar així mateix uns pressupostos en clau de gènere per a totes les conselleries i regidories, i un Gran Pacte Social amb tots els agents socials que permeti construir una societat lliure de violència.

Feminisme, reptes i amenaces

Els reptes i les amenaces que té el feminisme van centrar un dels debats de la jornada. Qüestions com la valentia, la protecció social prèvia, la tecnologia o la transparència es van debatre en aquesta part del II Fòrum Hipàtia.

Karina Gibert, catedràtica d’IDEAI-UPC, Vicedegana d’IA de COEINF i presidenta de DonesCOEINF, va posar l’accent en la tecnologia i el paper rellevant que han de jugar les dones per tal de tenir un lloc destacat en la societat. Segons Gibert, el futur és la tecnologia i cal que “les dones hi siguem presents per tal que els altres no dissenyin el nostre futur”. Mireya Boya, ambientòloga i exdiputada, va centrar les oportunitats del feminisme en portar les dones a les institucions, i va reclamar la necessitat de construir vincles entre les dones per aconseguir un món millor.

Segons Marta Macias, directora de Coop4equality i presidenta de l’Associació Forgender Seal, part de les amenaces del feminisme se centra en les polítiques neoliberals, en la ideologia del patriarcat que imposa l’extrema dreta, la precarietat econòmica dels moviments feministes i la manca de polítiques amb perspectiva de gènere.

Durant l’acte, Laura Martínez va anunciar que Anna Mercadé, presidenta de 50a50, serà la comissaria de l’any Mercè Pàniker, dona pionera, empresària i feminista, que organitza l’Institut Català de les Dones.

Han organitzat el II Fòrum Hipàtia les següents associacions: 50a50, Associació de Dones de Sant Quirze del Vallès, ADEVallès, Agima People i Wo+men’s Progress, ASODAME, Círculo de Mujeres de Negocios, Comissió DonesCOEINF, DDiPAS, Dona’t un Impuls, Dones Visuals, Dones en Xarxa, Forgender Seal, Fundació FIDEM, Lean In Barcelona, Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, On Són Les Dones i Fundació Surt, i s’hi acaben d’adherir l’Associació de Metgesses de Catalunya i l’Agència de Transparència d’AMB. També hi han col·laborat l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, així com el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de les Dones.