L’escassetat de dones a les esferes de l’alta direcci\u00f3 segueix sense corregir-se: el 66% de les empreses catalanes no tenen cap directiva en el seu equip<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Com una mena de borsa de treball per a dones directives, l’Observatori Dona, Empresa i Economia ha presentat aquest dilluns la plaforma de Dones Conselleres,<\/strong> una eina que permetra\u0300 potenciar equips de direccio\u0301 i consells d’administracio\u0301 amb una prese\u0300ncia equilibrada d’homes i de dones. El motiu, m\u00e9s enll\u00e0 del feminisme que molts puguin veure darrere, \u00e9s que per arribar al 40% de dones en els consells d’administracio\u0301 de les empreses amb me\u0301s de 250 treballadors a Catalunya<\/strong>, tal com marca la Llei d’Igualtat, s’haurien d’incorporar 865 dones <\/strong>als seus equips directius. Avui dia, el 66% de les empreses catalanes no tenen cap dona en el seu equip directiu.
\n<\/strong><\/p>\n<\/div>I aquesta no \u00e9s la primera, ni ser\u00e0 l’\u00faltima vegada que es reivindica. Ho ha fet fa unes setmanes N\u00faria Lao,<\/strong> presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia: \u00abA vegades sembla que fem ter\u00e0pia de grup\u00bb. La seva reflexi\u00f3 arriba al veure l’auditori del Cercle d’Economia, ocupat quasi un\u00e0nimement per dones, durant la jornada Per qu\u00e8 hi ha tan poques dones a l’alta direcci\u00f3 de les corporacions?<\/em> celebrada aquests dies. Moltes dones interessades a escoltar les reflexiones d’altres dones sobre un tema on, tot i el seu esfor\u00e7, \u00abquan topes amb la realitat veus que molts homes segueixen pensant igual\u00bb, diu Lao. La diversitat, reivindica, \u00abs’ha d’agafar com un punt estrat\u00e8gic de l’empresa\u00bb.<\/strong>
\n<\/strong><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>![](\"https:\/\/www.50a50.org\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/Sostre-de-vidre.jpg\" "\\"Sostre")
<\/span><\/div><\/div> Dones directives assistents a la presentaci\u00f3 que s’ha celebrat aquest dilluns a Barcelona<\/em><\/h6>\n<\/div>L’ambient denota un cert cansament. Que en ple 2016 calgui seguir insistint a defensar el necessari paper de les dones a la societat i al mercat laboral aix\u00ed ho provoca. Malgrat tot, queda clar que no deixaran d’insistir. \u00abLa igualtat de g\u00e8nere \u00e9s un tema fonamental per al desenvolupament sostenible de la societat\u00bb<\/strong>, reivindica Cristina Gallach<\/strong>, secret\u00e0ria general adjunta del Departament de Comunicacions i Informaci\u00f3 P\u00fablica de l’ONU. El president del Cercle d’Economia, Ant\u00f3n Costas<\/strong>, li recorda que \u00ab\u00e9s la dona espanyola amb un c\u00e0rrec m\u00e9s important\u00bb; per\u00f2 ella prefereix refor\u00e7ar el discurs: \u00abel sostre de vidre per a les dones es mou, per\u00f2 no es trenca. Si mirem totes les estad\u00edstiques, s\u00f3n dolentes\u00bb.<\/p>\n<\/div>\u00abNo s’ha de confondre l’estat de la q\u00fcesti\u00f3 amb la velocitat amb la que avan\u00e7a\u00bb, matisa Artur Carulla<\/strong>, president d’Agroalimen. \u00ab\u00c9s l’\u00fanic home directiu que ha acceptat venir a parlar d’aquest tema\u00bb, confessa Ant\u00f3n Costas. Carulla, per\u00f2, vol veure el got mig ple i anima a entendre que tot i que la situaci\u00f3 actual sigui dolenta, el futur<\/strong> per a la situaci\u00f3 de la dona \u00e9s esperan\u00e7ador.<\/p>\n<\/div>Una visi\u00f3 on hi coincideix Cristina Gallach. \u00abLa situaci\u00f3 canviar\u00e0 perqu\u00e8 mai no hi havia hagut una consci\u00e8ncia tan gran<\/strong> entre pol\u00edtics, economistes, empresaris i soci\u00f2legs que si no s’introdueix el factor g\u00e8nere no aconseguirem el desenvolupament\u00bb. La dirigent de Nacions Unides recorda que, de moment, ja s’ha assolit un consens per aprovar els 17 objectius per transformar el m\u00f3n<\/a> entre els 193 estats membres de l’organitzaci\u00f3.<\/p>\nUns objectius que \u00abinclouen el tema de la igualtat. Sense una participaci\u00f3 total de les dones no arribarem als nivells de desenvolupament fixats per al 2030\u00bb. Gallach, alhora, deixa clar que \u00abaix\u00f2 no suposa una reducci\u00f3 del paper de l’home<\/strong>, compartir ser\u00e0 benefici\u00f3s per a tots\u00bb.<\/p>\nUn proc\u00e9s en marxa<\/strong>
\nPer Cristina Ruiz<\/strong>, directora general de tecnologies de la informaci\u00f3 a Indra, la manca de dones en c\u00e0rrecs directius es produeix, en part, \u00abperqu\u00e8 la incorporaci\u00f3 de la dona al mercat de treball i a les universitats ha estat m\u00e9s tardana. Encara no s’ha superat l’escletxa generacional<\/strong>\u00ab. Apunta cap a unes c\u00fapules d’edat avan\u00e7ada que encara han de deixar pas a una nova generaci\u00f3 on \u00abtothom t\u00e9 assumit que les dones s’incorporen al mercat laboral en igualtat de condicions\u00bb.<\/p>\nPer Esther Montolio<\/strong>, Catedr\u00e0tica de Ling\u00fc\u00edstica Hisp\u00e0nica de la UB i experta en formaci\u00f3 en comunicaci\u00f3 per a dones amb responsabilitats pol\u00edtiques i directives, al sector p\u00fablic \u00abla situaci\u00f3 no \u00e9s m\u00e9s favorable a la promoci\u00f3 de la dona\u00bb<\/strong>. Recorda que aquestes ja s\u00f3n el 60% de les graduades universit\u00e0ries i m\u00e9s del 50% de les que obtenen m\u00e0sters.<\/p>\n\u00abA l’hora de presentar la tesi, per\u00f2, ja no arribem al 50%. Som a la base de la construcci\u00f3 del coneixement, per\u00f2 no a la direcci\u00f3\u00bb. Segons Montolio, les dones \u00abens presentem menys. Sovint tenim por<\/strong> perqu\u00e8 no som a les xarxes adequades per obtenir la informaci\u00f3\u00bb. En aquest sentit, reclama un suport espec\u00edfic per a les joves investigadores. Per exemple, en format de mentoring per part d’acad\u00e8miques s\u00e8niors.<\/p>\nLa presidenta de Basi i Grup Set, N\u00faria Basi<\/strong>, assegura que dins l’empresa les dones tamb\u00e9 \u00abens promocionem menys\u00bb, fet que acaba afectant a la remuneraci\u00f3 i a mantenir l’escletxa salarial. \u00abQuan fem promocions a l’empresa es presenten poques dones\u00bb, lamenta l’empres\u00e0ria. Alhora, assenyala que elles tamb\u00e9 canvien menys de feina, \u00abun factor que utilitzen els homes<\/strong> per cr\u00e9ixer en salari. Les dones es mantenen m\u00e9s a la feina perqu\u00e8 ja ho tenen tot organitzat i els fa m\u00e9s mandra canviar\u00bb.<\/p>\nPer Cristina Ruiz, \u00ables dones pensen m\u00e9s en els resultats del moment que en la planificaci\u00f3 de la seva carrera laboral, mentre que els homes s\u00ed que ho fan i s\u00f3n els que sempre van a fer el networking<\/em><\/strong>\u00ab. Una realitat que, apunta, segurament es produeix \u00abperqu\u00e8 elles estan m\u00e9s condicionades per la pressi\u00f3 familiar\u00bb.<\/p>\nN\u00faria Basi tamb\u00e9 lamenta que \u00abquan ens ofereixen una feina estem tan contentes que ens l’ofereixin que el que menys preguntem \u00e9s quin salari tindrem<\/strong>\u00ab. Una trava m\u00e9s que \u00abs’acaba pagant al final de la traject\u00f2ria, igual que el per\u00edode maternal, que tamb\u00e9 exerceix de fre\u00bb. Una q\u00fcesti\u00f3, la del fre a la carrera salarial que suposa la maternitat, on totes les ponents coincideixen que es podria superar amb una baixa paternal obligat\u00f2ria que acab\u00e9s amb la discriminaci\u00f3 a l’hora de contractar.<\/p>\nEl poder de la diversitat<\/strong>
\nN\u00faria Lao recorda que fa uns anys PwC ja va mesurar empreses<\/a> que tenien dones als consells amb la conclusi\u00f3 que aquestes tenien menys riscos financers i eren m\u00e9s rendibles<\/strong>. \u00abNosaltres vam fer un estudi<\/a> on es demostrava, a m\u00e9s, que aquestes empreses tenen menys risc comercial\u00bb. Al seu parer, doncs, queda provat el benefici de la pres\u00e8ncia de dones en c\u00e0rrecs directius.<\/p>\n\u00abSi no s’incorporen als llocs de direcci\u00f3 es perden capacitats, matisos a l’hora d’innovar<\/strong>\u00ab, afegeix Cristina Ruiz. \u00abCom m\u00e9s divers \u00e9s el capital hum\u00e0, m\u00e9s aporta. Les organitzacions amb m\u00e9s dones directives s\u00f3n m\u00e9s riques\u00bb, assegura.<\/p>\nHo rebla N\u00faria Lao assegurant que quan hi ha dones manant \u00abl’ambient canvia molt, s\u00f3n organitzacions m\u00e9s obertes i flexibles<\/strong>. Es crea una simbiosi positiva que crea un clima laboral dif\u00edcil de mesurar\u00bb. Sens dubte, els indicadors de felicitat i cooperaci\u00f3 a la feina s\u00f3n dif\u00edcils d’establir. Sigui com sigui, \u00abla clau \u00e9s buscar la diversitat per no perdre cap mat\u00eds i guanyar treballant junts\u00bb, conclou Lao.<\/p>\n<\/div>
Com una mena de borsa de treball per a dones directives, l’Observatori Dona, Empresa i Economia ha presentat aquest dilluns la plaforma de Dones Conselleres,<\/strong> una eina que permetra\u0300 potenciar equips de direccio\u0301 i consells d’administracio\u0301 amb una prese\u0300ncia equilibrada d’homes i de dones. El motiu, m\u00e9s enll\u00e0 del feminisme que molts puguin veure darrere, \u00e9s que per arribar al 40% de dones en els consells d’administracio\u0301 de les empreses amb me\u0301s de 250 treballadors a Catalunya<\/strong>, tal com marca la Llei d’Igualtat, s’haurien d’incorporar 865 dones <\/strong>als seus equips directius. Avui dia, el 66% de les empreses catalanes no tenen cap dona en el seu equip directiu. I aquesta no \u00e9s la primera, ni ser\u00e0 l’\u00faltima vegada que es reivindica. Ho ha fet fa unes setmanes N\u00faria Lao,<\/strong> presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia: \u00abA vegades sembla que fem ter\u00e0pia de grup\u00bb. La seva reflexi\u00f3 arriba al veure l’auditori del Cercle d’Economia, ocupat quasi un\u00e0nimement per dones, durant la jornada Per qu\u00e8 hi ha tan poques dones a l’alta direcci\u00f3 de les corporacions?<\/em> celebrada aquests dies. Moltes dones interessades a escoltar les reflexiones d’altres dones sobre un tema on, tot i el seu esfor\u00e7, \u00abquan topes amb la realitat veus que molts homes segueixen pensant igual\u00bb, diu Lao. La diversitat, reivindica, \u00abs’ha d’agafar com un punt estrat\u00e8gic de l’empresa\u00bb.<\/strong> L’ambient denota un cert cansament. Que en ple 2016 calgui seguir insistint a defensar el necessari paper de les dones a la societat i al mercat laboral aix\u00ed ho provoca. Malgrat tot, queda clar que no deixaran d’insistir. \u00abLa igualtat de g\u00e8nere \u00e9s un tema fonamental per al desenvolupament sostenible de la societat\u00bb<\/strong>, reivindica Cristina Gallach<\/strong>, secret\u00e0ria general adjunta del Departament de Comunicacions i Informaci\u00f3 P\u00fablica de l’ONU. El president del Cercle d’Economia, Ant\u00f3n Costas<\/strong>, li recorda que \u00ab\u00e9s la dona espanyola amb un c\u00e0rrec m\u00e9s important\u00bb; per\u00f2 ella prefereix refor\u00e7ar el discurs: \u00abel sostre de vidre per a les dones es mou, per\u00f2 no es trenca. Si mirem totes les estad\u00edstiques, s\u00f3n dolentes\u00bb.<\/p>\n<\/div> \u00abNo s’ha de confondre l’estat de la q\u00fcesti\u00f3 amb la velocitat amb la que avan\u00e7a\u00bb, matisa Artur Carulla<\/strong>, president d’Agroalimen. \u00ab\u00c9s l’\u00fanic home directiu que ha acceptat venir a parlar d’aquest tema\u00bb, confessa Ant\u00f3n Costas. Carulla, per\u00f2, vol veure el got mig ple i anima a entendre que tot i que la situaci\u00f3 actual sigui dolenta, el futur<\/strong> per a la situaci\u00f3 de la dona \u00e9s esperan\u00e7ador.<\/p>\n<\/div> Una visi\u00f3 on hi coincideix Cristina Gallach. \u00abLa situaci\u00f3 canviar\u00e0 perqu\u00e8 mai no hi havia hagut una consci\u00e8ncia tan gran<\/strong> entre pol\u00edtics, economistes, empresaris i soci\u00f2legs que si no s’introdueix el factor g\u00e8nere no aconseguirem el desenvolupament\u00bb. La dirigent de Nacions Unides recorda que, de moment, ja s’ha assolit un consens per aprovar els 17 objectius per transformar el m\u00f3n<\/a> entre els 193 estats membres de l’organitzaci\u00f3.<\/p>\n Uns objectius que \u00abinclouen el tema de la igualtat. Sense una participaci\u00f3 total de les dones no arribarem als nivells de desenvolupament fixats per al 2030\u00bb. Gallach, alhora, deixa clar que \u00abaix\u00f2 no suposa una reducci\u00f3 del paper de l’home<\/strong>, compartir ser\u00e0 benefici\u00f3s per a tots\u00bb.<\/p>\n Un proc\u00e9s en marxa<\/strong> Per Esther Montolio<\/strong>, Catedr\u00e0tica de Ling\u00fc\u00edstica Hisp\u00e0nica de la UB i experta en formaci\u00f3 en comunicaci\u00f3 per a dones amb responsabilitats pol\u00edtiques i directives, al sector p\u00fablic \u00abla situaci\u00f3 no \u00e9s m\u00e9s favorable a la promoci\u00f3 de la dona\u00bb<\/strong>. Recorda que aquestes ja s\u00f3n el 60% de les graduades universit\u00e0ries i m\u00e9s del 50% de les que obtenen m\u00e0sters.<\/p>\n \u00abA l’hora de presentar la tesi, per\u00f2, ja no arribem al 50%. Som a la base de la construcci\u00f3 del coneixement, per\u00f2 no a la direcci\u00f3\u00bb. Segons Montolio, les dones \u00abens presentem menys. Sovint tenim por<\/strong> perqu\u00e8 no som a les xarxes adequades per obtenir la informaci\u00f3\u00bb. En aquest sentit, reclama un suport espec\u00edfic per a les joves investigadores. Per exemple, en format de mentoring per part d’acad\u00e8miques s\u00e8niors.<\/p>\n La presidenta de Basi i Grup Set, N\u00faria Basi<\/strong>, assegura que dins l’empresa les dones tamb\u00e9 \u00abens promocionem menys\u00bb, fet que acaba afectant a la remuneraci\u00f3 i a mantenir l’escletxa salarial. \u00abQuan fem promocions a l’empresa es presenten poques dones\u00bb, lamenta l’empres\u00e0ria. Alhora, assenyala que elles tamb\u00e9 canvien menys de feina, \u00abun factor que utilitzen els homes<\/strong> per cr\u00e9ixer en salari. Les dones es mantenen m\u00e9s a la feina perqu\u00e8 ja ho tenen tot organitzat i els fa m\u00e9s mandra canviar\u00bb.<\/p>\n Per Cristina Ruiz, \u00ables dones pensen m\u00e9s en els resultats del moment que en la planificaci\u00f3 de la seva carrera laboral, mentre que els homes s\u00ed que ho fan i s\u00f3n els que sempre van a fer el networking<\/em><\/strong>\u00ab. Una realitat que, apunta, segurament es produeix \u00abperqu\u00e8 elles estan m\u00e9s condicionades per la pressi\u00f3 familiar\u00bb.<\/p>\n N\u00faria Basi tamb\u00e9 lamenta que \u00abquan ens ofereixen una feina estem tan contentes que ens l’ofereixin que el que menys preguntem \u00e9s quin salari tindrem<\/strong>\u00ab. Una trava m\u00e9s que \u00abs’acaba pagant al final de la traject\u00f2ria, igual que el per\u00edode maternal, que tamb\u00e9 exerceix de fre\u00bb. Una q\u00fcesti\u00f3, la del fre a la carrera salarial que suposa la maternitat, on totes les ponents coincideixen que es podria superar amb una baixa paternal obligat\u00f2ria que acab\u00e9s amb la discriminaci\u00f3 a l’hora de contractar.<\/p>\n El poder de la diversitat<\/strong> \u00abSi no s’incorporen als llocs de direcci\u00f3 es perden capacitats, matisos a l’hora d’innovar<\/strong>\u00ab, afegeix Cristina Ruiz. \u00abCom m\u00e9s divers \u00e9s el capital hum\u00e0, m\u00e9s aporta. Les organitzacions amb m\u00e9s dones directives s\u00f3n m\u00e9s riques\u00bb, assegura.<\/p>\n Ho rebla N\u00faria Lao assegurant que quan hi ha dones manant \u00abl’ambient canvia molt, s\u00f3n organitzacions m\u00e9s obertes i flexibles<\/strong>. Es crea una simbiosi positiva que crea un clima laboral dif\u00edcil de mesurar\u00bb. Sens dubte, els indicadors de felicitat i cooperaci\u00f3 a la feina s\u00f3n dif\u00edcils d’establir. Sigui com sigui, \u00abla clau \u00e9s buscar la diversitat per no perdre cap mat\u00eds i guanyar treballant junts\u00bb, conclou Lao.<\/p>\n<\/div>
\n<\/strong><\/p>\n<\/div>
\n<\/strong><\/p>\n<\/div><\/span><\/div><\/div> Dones directives assistents a la presentaci\u00f3 que s’ha celebrat aquest dilluns a Barcelona<\/em><\/h6>\n<\/div>
\nPer Cristina Ruiz<\/strong>, directora general de tecnologies de la informaci\u00f3 a Indra, la manca de dones en c\u00e0rrecs directius es produeix, en part, \u00abperqu\u00e8 la incorporaci\u00f3 de la dona al mercat de treball i a les universitats ha estat m\u00e9s tardana. Encara no s’ha superat l’escletxa generacional<\/strong>\u00ab. Apunta cap a unes c\u00fapules d’edat avan\u00e7ada que encara han de deixar pas a una nova generaci\u00f3 on \u00abtothom t\u00e9 assumit que les dones s’incorporen al mercat laboral en igualtat de condicions\u00bb.<\/p>\n
\nN\u00faria Lao recorda que fa uns anys PwC ja va mesurar empreses<\/a> que tenien dones als consells amb la conclusi\u00f3 que aquestes tenien menys riscos financers i eren m\u00e9s rendibles<\/strong>. \u00abNosaltres vam fer un estudi<\/a> on es demostrava, a m\u00e9s, que aquestes empreses tenen menys risc comercial\u00bb. Al seu parer, doncs, queda provat el benefici de la pres\u00e8ncia de dones en c\u00e0rrecs directius.<\/p>\n